Itzae i Marc
L’època de la pandèmia va ser molt difícil per tothom, però sobretot pels joves i les persones grans. Va causar moltes morts, depressions i va provocar que la gent tingués por de ser els propers afectats.
La gent ha tingut problemes de salut mental perquè se sentia molt sola i sense ningú que l’ajudés. Aquesta salut mental inclou el benestar emocional, psicològic i social. Afecta la manera en què penses, el que sents, com regulem els nostres sentiments i com et comportes quan t’ enfrentes a la vida. També inclou la forma de tractar l’estrès, com et relaciones amb els altres i com prens decisions.
En els hospitals i en els centres de salut pública es considera més important la salut física que la mental, doncs és més fàcil poder detectar una lesió o una malatia d’un òrgan. Sembla més obvi que puguis patir molt i fins i tot arribar a morir. Per això, en els hospitals, els que tenen problemes psicològics passen a ser menys urgents que els que tenen problemes físics.
Així i tot, sembla que les coses estan canviant, actualment es considera cada vegada més important la salut mental i que cal atendre-la com es mereix. Actualment molta gent va al psicòleg o a fer visites al psiquiatre per iniciar un procés de tractament.
Abans, quan tenies un transtorn mental, tota la gent et mirava malament i no et volia ajudar. Ara, per sort, la gent és més sensible a aquests “nous” transtorns.
En conclusió, la pandèmia ha estat molt difícil per joves i grans ja què per una banda el cervell dels joves encara està en procés de desenvolupament i tenen més possibilitats de patir trastorns mentals, i per altra banda, perquè les persones grans pateixen més depressions.
