//

He trobat la bellesa en la simplesa

Per Abril Mendoza

La Fundació Antoni Tàpies és un museu ple d’història, fantasia, colors i originalitat que creen aquest edifici de cinc plantes. Un entorn màgic i fantàsticament creatiu. L’experiencia de conèixer-lo i aprendre la seva història ha sigut fascinant, ja que cada petit detall té el seu propi significat.

El  museu és ple d’obres d’art fetes per Antoni Tàpies però té tot un passat totalment diferent i sorprenent. Al 1890, aquest museu era una editorial de llibres fins que va tancar. Molts anys després, al 1994, Tàpies va començar a buscar un edifici  per poder crear el seu museu i, en veure l’editorial, es va adonar de que l’edifici era perfecte.

Sincerament penso que a Tàpies no li faltava raó. Quan vaig entrar vaig trobar la bellesa en la simplesa, vaig quedar fascinada per les seves columnes i per la seva biblioteca, encara que ni tan sols hi vaig poder entrar. Vaig “flipar” amb el sostre de vidre i la il·luminació de les sales.

Tàpies tenia un estil diferent i les seves obres van fer treballar les meves neurones donant-li contingut per pensar. Els diversos materials i textures tenen objectius que costa entendre però es poden trobar. Em vaig centrar en cinc obres que em van presentar gràcies al so i diferents objectes.

La passió pel reciclatge i la quotidianitat es mostrava en cada petita part dels seus dibuixos i escultures. No em podia treure del cap la paraula “imperfecció” però d’alguna manera no em molestava gens ni mica.

Al entrar al museu et quedes confús, com bé deia Tàpies, “ser artista és com ser mag”. Exacte, com un mag, la sorpresa i tota cosa inesperada son la base a cada peça d’art. Curiosament, les creus són una figura molt comú en les seves obres i el relleu i la fusta també estan molt presents en casi totes elles.

No em podia treure del cap la paraula “imperfecció” però d’alguna manera no em molestava gens ni mica.

Originalitat i més originalitat, la seva manera de pintar juga amb l’atzar. Li encanta ampliar la mida dels objectes i fregar la irrealitat, li agrada treballar el fragment on cada detall compta.

L’artista, nascut al 1923, va descobrir el seu talent després de passar una malaltia amb 18 anys i no poder sortir de casa en més de 712 dies! Tenia una manera peculiar de pensar amb humilitat.

En veure un armari, tambè veus un arbre, un serra, un camiò i un fuster, això ho vaig apendre gracies a ell.

Aquesta sortida ha sigut més que anar a un museu, ha sigut apendre de coses diferents i veure que la imperfecció pot encaixar perfectament.

Redactor junior

close