Javier: “La cuina no és un joc, és una feina”

Entrevistem al Javier. El Javier és un dels dos cuiners de l’escola Fluvià. És la persona que cada dia s’encarrega de fer-nos el dinar. Creiem que la seva feina es necessària per al funcionament de l’espai migdia.

Per: Bruna, Biel, Aina, Rubén

  • Per què vas decidir ser cuiner?

Jo més o menys fa 20 anys tenia un restaurant amb la meva dona, i nosaltres no érem els cuiners i contractàvem a persones perquè cuinéssin per al nostre restaurant, llavors jo vaig aprendre dels meus companys de feina i com no sabia fer res més, tant la meva  dona com jo ens vam dedicar a la cuina.

  • Per què has decidit treballar en una escola i no en un restaurant?

Com he dit abans tenia un restaurant i treballàvem de dilluns a dilluns i no podíem celebrar Nadal, ni festes, ni res. Això feia que passéssim menys temps amb la nostra família.

  • Com decidiu el menú del mes?

El menú del mes el decideix la companya d’una noia que es diu Ester, normalment entre el Ferran i jo decidim si estem d’acord i verifiquem que el menjar de l’esmorzar, dinar i sopar  ens agrada per la vostra salut.

  • Com us organitzeu a l’hora de fer el dinar?

A primera hora del dia comencem a treure la partida és a dir instruments de cuina i el menjar del 1r 2n i 3r plat, quan ho hem tret tot ens organitzem per treballs, quan un estri o plat triga més en rentar-se ho deixem pel final. Unes de les coses que fan que trigui més es quan hem da fer menjar pels al·lèrgics ja que hem d’utilitzar cassoles apart i menjar diferent.  

  • Quines son les teves sensacions al treballar?

Felicitat i alegria, estar content i donar menjar al futur que sou vosaltres.

  • Quins horaris seguiu dia a dia?

Normalment els dos cuiners entrem a les  7:00 – 7:30. Els altres els ajudants entren a les 9:00, una mica mes tard, i tots junts surten cap a les 16:00 – 17:00. Depenent del dia per exemple a les excursions hem de vindre més d’hora per fer els entrepans.

  • Què feu quan sobra tant de menjar? Com et sents?

Tinc una sensació de tristesa, jo normarlment faig menjar per 350 persones però hi ha gent que se’n va a dinar a casa i per això ens sobra menjar hi ha moments del dia que tenim menjar per donar a associacions benèfiques, ara més que abans intentem fer-ho sempre que podem.

Redactor junior

close