Marta i Júlia són dues de les integrants del grup musical Delilah
Marta i Júlia són dues de les integrants del grup musical Delilah
/

Marta i Júlia: “La primera idea que vam tenir va ser la més especial”

Entrevistem a la Marta i a la Júlia, dues mestres  de l’escola Fluvià però també dues cantants del grup musical Delilah

Per Dani i Silke

Al grup canteu, toqueu o feu les dues coses?

Júlia (J): La Marta  i jo som vocalistes. A més a més, jo toco la guitarra acústica. Apart de tenir aquelles dues funcions, composo les cançons, és a dir, escric la lletra i després m’invento la melodia amb guitarra.

Hi ha algú més al grup? Qui?

Marta (M): SÍ, hi ha un bateria, un baxista, un guitarra elèctrica, la Júlia que toca la guitarra acústica i també canta i jo que canto.

Com vau començar? I quan?

Vam començar en una acadèmia de música, que nosaltres anàvem a fer cant per perfeccionar la veu i fer tècniques vocals i allà vam començar a conèixer a aquests nois que estudiaven a l’acadèmia i feien guitarra, baix, etc. Cadascú tocava el seu instrument i ens vam apuntar a fer un combo, que t’ajuntes amb uns quants i toques diferents versions. En aquell moment vam dir “ei, per què no començem i fem un grup de música nosaltres?”.

Què vau ser abans, mestres o cantants al grup Delilah?

Abans hem sigut mestres, el grup el vam formar més tard.

Quina serà la vostra següent actuació?

Serà al gener, però encara no sabem data. Hem contactat amb dos bars i una sala de concerts i estem intentant quadrar una data perquè ens vagi bé a tots. Tot i que preferim que sigui a la sala de concerts perquè s’escolta millor.

Quant temps porteu al grup?

Portem des del 2018. Ara, al 2023 portarem cinc.

Marta, Júlia, com us vau conèixer? De qui va ser la idea de formar un grup?

Ens vam conèixer a primer any de la universitat, és a dir, al 2009. Sempre ens havia agradat cantar, sempre tocàvem la guitarra i al 2018 vam decidir apuntar-nos a classes de cant. Però, realment, qui va donar la idea de grup van ser els dos nois, l’Aitor i l’Arnau.

Heu fet algun concert?

Si, hem fet bastants, uns 15 concerts. No han estat concerts molts bèsties, en salas amb un munt de gent, sinó que han sigut normalment concerts acústics, en  bars petitons i, clar, no cabem tots amb la bateria i tot els instruments. Llavors acostumen a ser nosaltres dos. Amb el guitarrista i el baixista a vegades fem concerts d’aquests que som quatre o tres. 

Quan vau començar a tocar o cantar?

(M): Vam començar als 25, jo sabia tocar la guitarra des de petita perquè em vaig apuntar a una extraescolar de guitarra. He tocat durant molts anys la guitarra i també m’agradava cantar. Ho feia a casa, amb el meu germà, que també és músic, i llavors em vaig apuntar a l’acadèmia amb la Júlia per cantar.

(J): A mi sempre m’havia agradat cantar, de petita, cançons de Disney, cançons de pel·lícules, de Britney Spears…  Sempre he cantat, el que pasa és que mai havia anat a aprendre a cantar. I a tocar la guitarra vaig aprendre una miqueta abans del 2018, quan vaig começar la universitat.

Com feu els videoclips? De qui són les idees? Qui us grava?

L’Arnau, que és el bateria, ha estudiat audiovisual per fer vídeos i en sap bastant. De fet, era el que feia els vídeos del grup Doctor Prats.

També ens ha gravat ell amb altres amics seus que també han estudiat audiovisuals i aleshores contractem o lloguem material bo: la càmera, un micròfon bo, etc. 

Quan sortim els 5 ho graven els seus amics perquè, clar, en un videoclip participa molta gent gravant. Ell és el que escull les idees de l’escenari i ens porta tot un guió escrit. Ens diu: “hi haurà aquesta escena que es gravarà aquí”, però abans, sí que és veritat que entre tots, depenent del que diu la cançó, pensem què volem transmetre amb aquell videoclip. Aleshores l’Arnau diu: “doncs si volem transmetre això, ara acabo de pensar quines escenes podrien estar bé i on es podrien gravar”.

Quina cançó és la que més us agrada? Per què?

(M): A mi la que m’agrada més és la primera de totes que la vam començar a composar tots a la vegada quan ens vam conèixer. Es diu Six Strings, que parla una mica de què tots som molt diferents. Es diu “sis cordes”, la cançó, llavors cada un de nosaltres representa que som una corda i el que ens uneix és la música.

(J): A mi la que més m’agrada és Six Strings perquè va ser la primera que vam composar i la vam composar durant un cap de setmana. Va ser com la primera idea que vam tenir i per mi és la més especial.

Després de fer les 6 cançons, fareu alguna mes?

(J): Sí, ara m’agradaria un cap de setmana de gener marxar a una casa, aïllar-me amb la Marta i composar cançons en català i en castellà. Intentarem no fer més en anglès.

Heu tingut alguna anècdota interessant, quina?

(J): Un dia vam anar a fer un concert, la Marta, el Jan, el baixista, i jo, en un restaurant molt bonic, de Sant Cugat. Ens pagaven bastants diners, per tant, també tens la pressiò de fer-ho bé i vam començar a preparar els amplificadors, els altaveus, els micros. De cop i volta, veig a la Marta que porta un cable per endollar el micro però és un cable que no es pot endollar a l’amplificador, es per endollar en una taula de só. La miro i li dic ”Marta aquest cable no és, a veure el meu micro”. Conecto el meu micro i tampoc funcionava. Llavors ens vam trobar que no hi habia microfons i ens voliem morir. Jo pensava, “parlem amb el cap, li diem que hem tingut un problema i no podem cantar perquè no ens van els microfons”. Finalment vam pensar que era igual, que ho fariem igualment. Vam començar a cantar molt fort tota l’estona. Per sort no ens vam quedar afòniques. Les 20 persones aproximadament que hi havien al restaurant els hi va encantar. No va ser tan dramàtic. Si arriba a ser en una sala de concerts… no volem saber què haguès passat!