Entrevistem a Lluís Pujol, un exjugador del FC Barcelona, amb molta història
Gael Ambros, Bernat Pujol i Camilo Lacharmoise
Hola, ens podries posar en context de qui ets?
Jo soc en Lluís Pujol exjugador del Barça, el sant Andreu i uns altres equips també. Vaig ser entrenador durant molt temps i ara, a part del futbol, m’agrada molt jugar a golf.
Qui era el teu ídol quan eres petit?
El meu jugador preferit és un que s’acaba de morir ara amb noranta anys. Es deia Luis Suárez, el que en aquell moment va ser traspassat a l’Inter per 25 milions de pessetes. Per mi era el millor migcampista Espanyol, inclús millor que en Xavi i en Iniesta. I mira que eren bons, però és millor Luis Suárez.
Com eren les escoles quan eres petit?
A l’escola érem molts nens com 70 entre tots els cursos que per un poble era bastant. Era molt difícil. Fins als 11 anys que llavors me’n vaig anar a Manresa a estudiar. A Manresa vaig conèixer a la teva àvia (Àvia d’un dels entrevistadors Bernat, després es va separar). Hi havia un pupitre per cada persona i una estufa al mig perquè el camp era gran i feia molt fred llavors el mestre li va dir al pare que no em podia ensenyar gaire més. Llavors, el meu pare em va enviar a Manresa amb dues companyes i ens emportàvem el dinar i jo anava a l’acadèmia i tornàvem cap a casa a la tarda.
Com era la vida vivint en una dictadura? Com vas passar la teva carrera en aquests moments?
En el futbol no afectava pràcticament la dictadura d’en Franco. Però ajudava a fer que la gent es distragués.
Quins títols vas guanyar? En algun vas ser decisiu?
Els títols que vaig guanyar? Tres Copes de Fires (que ara es diuen Europa League) i dues Copes de Franco (que ara es diuen Copa del Rey.) He guanyat 5 títols al FC Barcelona.
Com et vas sentir quan vas marcar 3 gols a la final de la Copa de Fires?
Va ser el partit més important de la meva vida, era la primera vegada que jugava amb l’11 a l’esquena. Vaig impressionar al públic com mai més a la meva vida. A més a més, et diré una anècdota. Em van dir, que soc l’únic jugador del Barcelona que ha fet tres gols en una final Europea.
En temps de Franco veies alguna injustícia quan jugaves contra el Real Madrid?
En el temps de Franco, els Àrbitres ajudaven molt al Madrid. Saps que el jugador més gran que ha estat al Madrid és Alfredo Di Stéfano? Aquell jugador el volia el Barça, però Franco no ho va permetre. Al final Alfredo va fitxar al Madrid per Franco. I casualment, el Madrid va guanyar 14 lligues seguidament.
Per què vas deixar el Barça?
Perquè sempre començava de suplent, i després sortia al camp. Quan vaig veure que en el Sant Andreu jugaria de titular tota l’estona, vaig acceptar l’oferta.
En quins equips vas jugar?
Vaig començar al Castellbell i Vilar, l’equip del meu poble, Sant Vicenç de Castellet, després vaig fitxar per un equip de Manresa que es diu CF Poble Nou, en aquest equip em va veure jugar l’Oriol Tort, que era el tècnic del Barça, que em va fitxar per l’infantil. Vaig jugar 1 any a l’infantil del Barça, en acabat vaig jugar 3 anys al juvenil del Barça i del juvenil vaig passar al primer equip. Em van tornar a baixar al filial que era el Condal el que ara seria el Barça Atlètic, vaig estar 8 partits, vaig tornar a pujar al primer equip i vaig estar fins als 26 anys. Entremig com no jugava molt em van cedir al Sabadell que vaig fer una molt bona temporada. Quan vaig acabar la carrera en el Barça vaig estar 1 any en el Castelló, al Sant Andreu a segona divisió i em vaig retirar al cap de 29 anys de jugador de futbol.
Què vas fer després del futbol fins ara (fes un resum)?
Vam comprar un hotelet de 7 habitacions a un poble que es diu Montejo de Cebas a la província de Burgos, vam anar a viure allà, ara el tenim llogat des de ja fa 2, 3 o 4 anys. A part d’estar vivint a burgos i estar en aquest hotel tenim un apartament a Sotogrande que està al costat del mar, a l’estiu no venim perquè hi ha molta gent, ens agrada molt el Golf a la Consuelo (la meva parella) i jo vull dir ens apassiona el golf i bé, aquí ens ho passem molt bé a l’hivern, a l’hivern estem aquí i a l’estiu a Burgos.
Com eren les tecnologies quan eres petit?
Jo vivia en un poble a sota de Montserrat Castellbell i Vilar, i en el poble solament hi havia dues televisions, una al cafè del poble i l’altre al farmacèutic. Quan feien algun partit per la televisió que normalment era el Real Madrid, Miraven al Real Madrid, perquè allà no teníem teles a les cases ni feien altres partits, érem pobres, només hi havia 2 persones en el poble que tenien televisió. Fins que no va passar un temps. Jo me’n recordo que la primera televisió que vam tenir a casa meva, a casa dels meus pares, va ser amb la primera fitxa que em van pagar de juvenil, que em van donar 25000 pessetes (que serien 150 euros sense contar inflació) i em vaig comprar una televisió per la meva casa.
I per finalitzar, quins consells li donaries a un nen/a que volgués ser futbolista professional?
Que jugui per gaudir, o sigui que no es pensi mai que per molt que destaqui sobre els seus companys arribarà més lluny. Que jugui i que vagi jugant i que no s’ho cregui mai Que no deixi mai d’estudiar, això està més clar que l’aigua, un nen el primer que té són els estudis, després si pot anar a jugar a futbol o bàsquet o un altre esport que ho faci que això també és bo. Però que no s’ho cregui mai que sempre entreni que practiqui molt, ara cada vegada hi ha menys llocs on jugar, que quan jo era petit el camp el tenim al costat d’on vivia.
Ara aquí a Barcelona quasi les escoles no tenen ni patis per jugar a futbol. Si tenen algun lloc per jugar a futbol és un espai petitet i els nanos han de jugar en penyes o en equips d’aquests que inclòs paguen per jugar. Però els nens que els agrada jugar a futbol que treballi molt, que jugui molt i que sobretot no s’ho cregui mai i que no deixi mai els estudis.
Moltes gràcies per l’entrevista.
