//

Una visita a la Fundació Antoni Tàpies

Per: Martí Balasch Alcayde

El passat dimecres 16 de febrer de 2022, l’escola Fluvià va anar a visitar la fundació Tàpies situada a l’Eixample, Barcelona, i avui estic jo aquí per fer un article d’opinió sobre la sortida.

Per iniciar vam agafar el metro i vam arribar allà. Vam esperar uns minutets fora i per fi vam entrar a la fundació.

Primer ens van explicar com seria el sistema de la visita, els inicis de la fundació com per exemple que la van fundar al 1990 o també els inicis d’Antoni Tàpies i el que el va inspirar a pintar, que en aquest cas no li va despertar l’interès fins que va tindre una malaltia i de l’avorriment va començar, o que li agradava molt llegir, que va néixer al 1923 etc…

La guia d’obres va començar amb el primer quadre que es deia Tovallons plegats. Tracta de que cada tovalló plegat representa a un dels seus fills, el Toni, la Clara i en Miquel i un altre era la seva dona, la Teresa. La meva opinió sobre aquest primer quadre és que a mi no em va agradar molt ja que a mi no m’atrau ni per lo bonic ni pel significat que tenia per ell, però segur per a altra gent li hagués interessat.

La tercera obra era un armari destrossat, amb la roba sense penjar i amb pintades significatives del senyor Tàpies. A mi aquesta obra em va agradar bastant ja que em va recordar al meu armari i perquè d’alguna forma em va donar la sensació de que volia mostrar la seva personalitat i això em atreure.

L’antepenúltima obra es deia Porta metàl·lica i violí i era una porta de traster/taller amb un violí enganxat. Per mi, aquesta obra és la que més em va agradar de la visita ja que em donava la sensació de que era la forma en què pensava i com es sentia Tàpies quan entrava al taller i de com volia experimentar i tocar milions de coses com un violí.

La penúltima obra era un quadre que es deia Palla i fusta, jo no vaig entendre el que volia transmetre i no em va agradar molt. L’última obra va ser un quadre que es titulava Matèria en forma de peu, tracta d’ un peu amb imperfeccions. Jo tinc una bona opinió sobre aquest quadre ja que em transmet un missatge molt clar que és que no ens hem de preocupar si tenim alguna imperfecció ja que ningú és perfecte i el senyor Tàpies ho va fer molt bé fent aquest quadre.

Per últim ens van explicar els materials claus d’Antoni Tàpies que són el vernís i la pols de marbre. Va ser una visita molt interessant i és 100% recomanable.

Redactor junior

close